L’ús del casc en via urbana

L’actual normativa diu que la bicicleta sempre circularà pels carrils específicament creats pel seu ús (els anomenats carrils-bici), i si això no fos possible haurà de circular per la calçada, preferentment per la zona més propera a la vorera. Els ciclistes hauran de respectar els semàfors i el màxim de velocitat de la via, essent els 45 km/h la màxima velocitat permesa, sense poder circular per la vorera per ser zona reservada a vianants. En aquest sentit, es interessant comentar que hi ha una certa confusió en aquest punt, ja que molts ajuntaments han aprovat normes específiques de circulació en les seves ordenances, que van en contra del que estableix la llei. Hi ha ajuntaments, per exemple, que permeten la circulació de bicicletes per la vorera i s’estan produint sentències judicials anul·lant aquestes normatives.

Però la polèmica arriba per una altra banda, que és la de l’ús del casc en zona urbana. Els conductors de bicicletes i, si s’escau, els ocupants estaran obligats a utilitzar cascos de protecció homologats o certificats segons la legislació vigent, quan circulin en vies interurbanes, excepte en rampes ascendents prolongades, o per raons mèdiques, o en condicions extremes de calor. Els ciclistes no estaven obligats a portar el casc en via urbana, fins que una nova normativa del govern espanyol ha posat a la defensiva una gran part dels municipis. L’esborrany de la llei indicava que a partir d’ara els ciclistes estaven obligats a portar el casc en zona urbana, excepte en aquells trams on el bici-carril estigués situat dins la vorera.

Si voleu més informació al respecte, podeu consultar el següent enllaç:

Infobicicleta: L’ús del casc en via urbana.