MAQUINA DE BATRE A LA VALL DEL CORB

La vall de El Corb, al municipi de Les Preses i dintre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es un encant per gaudir de un territori rural que ha sabut preservar el paisatge i les activitats ramaderes, agrícoles amb exquisida harmonia. Es mèrit compartit haver-ho aconseguit i es responsabilitat de tots de poder preservar-la.

Fent la ruta a la Fageda d’en Jordà i a les Ermites del Corb, passant davant de la masia de La Quintana, hi lluïa una antiga màquina de batre amb el corresponent tractor. Quina joia de la mecànica de fa 60 o 70 anys, avui ben restaurada per uns veïns de la vall afeccionats al col·leccionisme de maquines, tractors i tota mena d’estris antics relacionats en les feines del camp, que a vegades exhibeixen en festes, fires o celebracions de caràcter agrícola tradicional.

Ens ve a la memòria la seva funció vital per la pagesia de la seva època. A la majoria de cases de la comarca, es va viure l’operació de batre el blat per fer-ne farina pel pa, i el sobrant, per vendre el gra. De la palla apilonar-la al paller, se’n feia la jaça de les vaques.

Pels voltants de Juny i Juliol, el blat estava sec i si el vent o una tempesta no havia malmès les tiges, llavors es podia començar una de les operacions mes importants de la pagesia: el batre!.

Primer era la sega: la ma al volant i l’esquena ajaguda per segar arran. Era una feina molt feixuga que es solia fer amb colles de homes contractats o amb la solidaritat dels veïns i parents: avui vinc al teu camp, tu dema vens al meu!. Havia sentit a dir que temps enrere la gent cantava al ritme del volant, jo mes que càntics recordo gemecs i algun renec… Les dones i la mainada, portaven el menjar, el porró i el càntir que es guardaven frescos dintre un rec, ben vigilat que els animals no s’ho cruspissin…

Del blat segat se’n feien garbes lligades i una dotzena ben col·locades en naixia un garballó que permetia deixar el blat al camp mentre durava la sega, abans d’iniciar la següent operació. Pendents de la climatologia: el temps, sempre el temps, aquest factor determinant a la pagesia…

Garbejar també era molt dur: amb vaques o cavalls, les carrets eren carregades de garbes una a una, ben col·locades i finalment lligades amb sogues per no estimbar-les pel camí. Del camp a casa, el camí estaven plens de sots, pedres i bassals. Emmagatzemades en una cabanya per airejar-se, les garbes, esparveraven al gran dia!

Des de lluny i seguint l’itinerari marcat pel maquinista, un tractor bufant fum i arrossegant l’enorme maquina de batre s’acostava a casa, seguida de la colla d’homes que es passarien dies de una masia a l’altre fins que tot el veïnatge havia fet el batre.

L’espectacle del batre era dantesc i ben ensenyat a “Novecento”: per entrar una andròmina com aquella a una era, nomes podia fer-se per les mans de tractoristes experimentats i l’ajuda descomunal dels homes que col·locaven la maquina de batre al seu lloc: que es pogués maniobrar les garbes, que el canó emboques al pal de paller, que la gran corretja entre el tractor i la maquina permetés entregar tota la potencia…

No cal dir que tothom sabia estar al seu lloc i mentre durava la sorollosa, perillosa, bruta i enorme polseguera, ningú defallia!. El mes sacrificat, fent el paller (tot un art). Uns, alimentant la maquina de garbes, expertament embocades per optimitzar la capacitat de la maquina. El tractorista controlant la potencia, engrassant coixinets, i dirigint el canó de la palla al lloc precís. Òbviament, la gent de la casa feien la delicada feina de recollir els sacs ja plens de blat i transportar-los a lloc segur, fresc i sec: era el tresor de l’operació. Ja se sap: “no diguis blat, si no esta al sac i ben lligat!”.

Acabat el batre, tothom participava de la “beguda”, amb embotits i ben regats, tot comentant, exageradament o no tant, el mèrit i bon resultat del batre. I fins l’any vinent!.

Afortunadament, les maquines d’avui, ho fan gairebé tot dels del camp amb una rapidesa llampant. El maquinista gaudeix de música estèreo i aire condicionat dintre una protegida cabina. Com que porten les llums que de la nit en fan dia, quant es el temps, seguen a dojo!.

Escoltem dir a vegades que temps reculats eren millors: no serà pas pel batre!

Sobretot: reconeixement i agraïment als propietaris, restauradors i col.lecionistes de tant preuades eines!.

Veure la ruta a :http://bicicletes.atma.cat/rutes-bicicleta/rutes-btt/

danielt   Juliol 2019