Passejada en bici per la Vall d’en Bas

Sembla que teníem moltes ganes de que arribés la primavera. Com una forma de celebrar-ho vam organitzar una sortida en bici amb un grup d’amics. És una bona excusa, tan bona com qualsevol altre, per sortir i fer exercici. Com ja ho va declarar un escriptor britànic de qui ara no recordo el nom: «Quan veig a un adult en bicicleta no perdo les esperances pel futur de la raça humana». És veritat que sona una mica grandiloqüent, però té gracia. Doncs nosaltres en total érem vuit persones. Ens vam trobar a les 11.30 del matí al Centre Logístic de Bicicletes d’Olot, a prop de l’antiga estació de tren, just al començament de la Via Verda. Com que als matins encara fa una mica de fred alguns anàvem molt abrigats, però el dia estava molt assolellat i aviat vàrem entrar en calor. Hem pensat que potser seria bona idea agafar el fantàstic tàndem blanc que tenen per llogar, però pel que ens van indicar no és tan fàcil com sembla, ja que s’ha de ser hàbil amb la bici perquè sinó és fàcil caure. En arribar a la plana de Les Preses algú em va fer veure que les terres de conreus ja estaven llestes per a la plantació del blat de moro que en poques setmanes cobrirà de verd tot el camí. També vam passar al costat de camps grocs de colza i d’altres amb vaques pasturant. Tot molt pintoresc. Vàrem travessar Les Preses i vam fer una primera parada d’uns quinze minuts per beure aigua a la deu de Sant Esteve d’en Bas. Desprès vam continuar fins als Hostalets que és un poblet preciós, amb uns característics balcons de fusta decorats amb testos plens de flors, on per cert també hauríem pogut aturar-nos per dinar perquè hi han varies terrasses agradables. Però vam continuar el recorregut fins a l’Agrobotiga Verntallat que es troba a mig camí de la ruta. Alguns portàvem el dinar, altres van prendre torrades, entrepans i begudes. En aquest restaurant, que està construït com una cabana rústica, tenen un bon prat de gespa amb taules per menjar a l’aire lliure. Ens vam estar una bona estona abans de reprendre la tornada. A les quatre de la tarda ja estàvem a Olot. Tots estàvem una mica cansats però contents després d’una bonica passejada. En el grup hem comentat que al llarg del camí ens hem trobat massa pocs ciclistes. No sé, si vosaltres aneu a Holanda, per exemple, veureu a tothom en bici. A ningú no se l’hi acudiria pas comprar un cotxe. Encara que no som esportistes, nosaltres havíem de dedicar-li al menys una jornada a la bici, aquest vehicle de transport personal de propulsió humana que ens sembla tan especial. És potser per això que diuen que la bici no té usuaris, té militants.

Claudio Luján